Latest Post

U -topia/-ni

Quan m’estava matriculant a la uni, somiava d’un lloc nou on aprendre més enllà dels límits de l’escola. Un lloc on tothom havia passat pel filtre de ‘la prova de maduresa’ (la sele, vaja). Un lloc, en definitiva, d’adults i per a adults. Flores, mariposas, arco iris i plastilina.

Utopia:
1.- Concepció imaginària d’una societat ideal.
2.-Concepció d’un ideal irrealitzable.

I)
Classe a quarts de set el vespre.
Tinc la sensació que els decibels que surten per la porta de la classe superen el límit establert per la llei. Sóc al bar o a les rambles? I la profe pregunta (sense que cap alumne més enllà de la primera fila la pugui sentir) com es possible què algú segueixi la classe amb tant de xivarri.
Profe 1- 0 Alumnes

II)
L’atmosfera de xiu-xiuejos és insuportable. El típic profe salta, baixa el to de veu i estén el cangueli pel corral. El típic profe que tots anomenen ‘el cabrón de tal’, que diu als alumnes que ningú els obliga a estar a classe. El típic que diu que no cal que alumnes i professors s’aguantin mútuament. El típic que diu que per fer anar el mòbil es pot sortir de classe, que total, la presència no compta. El típic que pregunta a l’alumne ‘poc atent’ (per no ofendre) si sap què és el factor de compressibilitat. Queda en evidència.
Profe 3 – 0 Alumne(s)

III)
El desinterès és generalitzat. El soroll és proporcional.
El profe que sembla que mai s’enfadarà, ho fa. To baix un altre cop.
Si hi ha algun company vostre que s’intenta concentrar, ho deu tenir molt difícil, pobre. I ell o ella també ha pagat la matrícula, té dret a estar aquí, aprenent.
Profe 2 – 0 Alumnes

(qualsevol semblança amb la realitat és pura casualitat; no critico cap persona, només valoro les aportacions dels docents)

Resultat global: Ja està bé home, ja som grandets i sabem on queda el bar.
Sé que em queden moltes Utopies per destrossar, però vull pensar que al final de la carrera, una nova Utopia es farà realitat.
Il·lús.