Carta al meu diari

Estimat Diari

Diuen que si en comences un, et fa créixer l’ànima

Molta gent et recorda de la seva infantesa. Et veuen com un joc de canalla. I sí, potser és veritat que molts nens i nenes t’escriuen, però per a mi això és cosa d’adults. Entre tu i jo, una conversa entre persones madures (si més no aparentment).

Et menystenen. No els nens que et coneixen, em refereixo expressament als adults. Tu i jo som el mateix i a l’hora éssers diferents l’un de l’altre. Tothom t’hauria d’escriure, potser pels records que no volen perdre, potser per les reflexions més íntimes, tampoc cal que sigui cada dia obligatòriament, només de tant en tant. Potser només cal que facis de mirall, on tots ens hi poguem reconèixer quan ens haguem perdut a la vida, on poguem trobar aixopluc fins que amaini la tempesta de la realitat.

Parlar amb tu és viure l’instant com a individu en confrontació amb si mateix. Mai saps amb què et sorprendrà el bolígraf que interpreta els teus sentiments, cada vegada que algú t’obre per escriure és un experiment el resultat del qual es impredictible. I això és el decisiu. Traçar aquesta actitud sobre fulls blancs i enfrontar-s’hi.

A reveure, estimat Diari

One thought on “Carta al meu diari

  1. Retroenllaç: Escriu! | GG

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s