Estar sol? Impossible

(Estrenem-nos amb aquest post a l’intrigant món de les pensaments que de vegades no reben la valoració que es mereixen)

No me’n recordo si era a la tele o al diari, vaig sentir/llegir que no existeix cap manera d’estar sol. Absurd, oi? Camines uns metres més enllà de l’ésser humà més proper i de ben segur que estaràs més sol que un mussol. També pots tancar la porta de l’habitació si no et convenç gaire això de moure’s.

Ara bé, aquesta és la següent idea, cabdal pel (no gaire impressionant) descobriment: Allà on siguis, t’hi acompanyarà la teva ment, una espècie d’àlter ego adherit a la teva persona. I, de fet, és cert. El sistema límbic o el còrtex parietal frontal (això existeix?) no deixen pas de ser-hi, allà, enfonsats un parell de centímetres rere els teus ulls. Al cap i a la fi sempre anirem acompanyats d’aquest doble que no para de fer córrer pensaments per les nostres neurones.

Fi.

2 thoughts on “Estar sol? Impossible

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s