Per fi! O no?

Per a molts fer divuit anys és una fita a la vida. És el dia en que passes d’adolescent a adult (o almenys en termes legals). És sinònim de llibertat, de responsabilitat, de fer el que et plau en general. Sens dubte es tracta d’una data especial. O no.

Convertir-se en adult per imperatiu legal no comporta cap canvi en la persona. Quina diferència hi ha entre el 6574è dia de vida i el 6575è? Aparenment, només un dia, unes hores. En realitat?, cap.

Imatge

L’irresponsable seguirà sent temerari i el cautelós continuarà sent responsable. I prou. No té cap significació en el desenvolupament de la persona i molt menys del caràcter. El número divuit és igual d’especial que el 17 o el 19. Les xifres no ens identifiquen, de moment, i per tant són alienes a nosaltres. Són un mer tràmit de comptabilització que no va més enllà d’això; comptar, un, dos, tres.

L’edat només és un valor aproximat que distorsiona la imatge real de cada individu. No som 34 anys amb potes ni 7 mesos a quatre grapes, som humans. I canviem, un canvi que intentem classificar amb anys, però és un sistema de comptabilització obsolet que mai ha estat actual.

La vida es compta en experiències, en moments, en companyies,… no importa la quantitat  sinó la qualitat. Els anys són expressions buides, que no reflecteixen la intensitat amb que s’ha viscut el període.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s