Els homicidis que no són notícia

– Avui he quedat per dinar amb els meus cosins i el  meu oncle a cals avis.
Jo arribo el primer amb el meu tiet. Els altres vénen de Barcelona amb tren. Sona el mòbil i ell surt un moment per parlar, torna a dins i ens dóna la notícia: els tren surt amb retard, algú s’ha llençat a les vies.

“Ho dius de veritat!?”, es queixa la iaia, pensant que és una broma. “No dona, sinó no t’ho diria” li respon emprenyat el seu fill. –

Imatge

No he pogut estar ni un segon sense pensar en la senyora que es va suïcidar fa pocs dies a Barakaldo. S’ha deixat embestir pel tren pel mateix motiu que la basca? Com és que només hi ha hagut una notícia de suïcidi en aquests últims mesos?

Sens dubte és un tema molt delicat, però com a societat, els tabús que ens dominen amaguen aquest seriós problema que suposa la segona causa de mort del món.
I és que un suïcidi no és altre cosa que el fracàs del conjunt de la societat per evitar-lo.

Si per sort o per desgràcia som còmplices de les intencions d’una persona és el nostre deure evitar amb tots els mitjans disponibles que les dugui a terme

El suïcida ha de saber que ha d’intentar sortir com sigui de la depressió i que sempre té la possibilitat d’ajornar la seva mort al dia de demà. I així successivament, de manera que aquest demà no arribi mai i recuperi la seva vida, aquella que un dia va decidir deixar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s